Avui molt ben acompanyada! Saps què passa avui? Que ja és la tardor, que ja hem superat la crisi post vacacional, que la vida és estupenda i avui teníem ganes de fer-nos uns riures. Què us sembla? Perquè a veure, he estat pensant, i cada setmana portem temes a la tertúlia de coses que ens preocupen sobre l’educació, fer una mica d’autocrítica, parlar de dificultats,….i clar, si ens escolten persones que es troben en edat de reproduïr-se i ajudar a la demografia del país, igual de tant sentir-nos s’ho acaben pensant!! Deuen pensar que això de la maternitat i la paternitat és un “marrón” i que deixat estar!! Així que avui, i promoguda per un impuls repoblador que faci que pugi la demografia dels nostres pobles i no ens treguin línies escolars, he decidit portar-vos la cara més amable de la maternitat!!! I ara direu: quina és aquesta cara? Doncs parlo d’aquells moments esplèndids, impagables, en els que els nostres fills i filles, transparents, innocents, i sense pèls a la llengua, deixen anar alguna de les seves perles i t’arrenquen un riure incontrolable que et fa sentir profundament feliç. Així que avui ens farem uns riures tots plegats, i compartirem algunes d’aquestes anècdotes.
