Avui portem un tema de rigorosa actualitat, i és que avui parlarem de portes obertes. Al llarg de tot el mes de març, escoles i instituts de tot Catalunya es mostren a les famílies. L’objectiu: donar a conèixer els seus projectes educatius, per tal de poder facilitar la tasca d’escollir on escolaritzar els nostres infants.
Avui portem un tema molt interessant, i de fet ja t’avanço, que la setmana vinent tindrem segona part de la tertúlia, perquè ja preveiem que ens quedarem curts. Avui parlarem d’educació emocional. A tu t’ensenyaven educació emocional a l’escola?
Avui portem un tema que és el focus de patiment de moltes famílies, sobretot quan els petits de la casa deixen de ser tan petits i arriba aquella temuda època de l’adolescència. Els joves de casa es volen donar a conèixer al món, busquen el seu lloc a la societat, i les xarxes socials són una eina indispensable en aquest procés.
Avui portem un tema d’aquells que un amb el temps oblida, i que en el fons gràcies i en part a què se’ns oblida, els nostres fills poden tenir germans. Volem recordar els inicis, com es viuen aquells primers moments en els quals de sobte et veus desbordat per la maternitat o paternitat, i te n’adones, que allò va de veritat, i és, per tota la vida. Perquè hi ha gent que viu aquest inici d’una manera molt tranquil·la i natural, però em temo que una majoria força gran, comencem aquesta aventura sense una consciència real de com et pot canviar la vida un fill.
L’ofici d’educar és un ofici complicat. Ningú ens va dir com fer-ho, això no ens ho ensenyen a l’escola, i de cop, de la nit al dia, et trobes amb un infant entre els braços i sense llibre d’instruccions. Un desastre, vaja. Al principi la majoria ens hem sentit sobre passats, en aquells inicis on volem fer-ho tot tan i tan bé… On volem ser pares i mares “perfectes”. Una època en la qual cada consell, ens fa navegar d’una banda a una altra, com un vaixell sense rumb. Aquella imatge idíl·lica de la nostra maternitat o paternitat, fruit dels traïdors anuncis de colònia per nadons, es comença a desdibuixar entre nits d’insomni, rebequeries, pizzes precuinades i WhatsApps que et recorden a les 12h de la nit, que la disfressa de pastor és per demà. Està clar que no sempre fem les coses com ens agradaria fer-les, i que els dies ens atropellen mentre intentem salvar els trastos com podem. I de vegades, només de vegades, parar-nos a pensar un moment, donar-nos uns segons per analitzar com estem educant els nostres fills, és un exercici ens donaria un marge de maniobra molt i molt útil. Per això estem aquí: perquè volem compartir experiències, consells, anècdotes. Volem ser crítics: amb nosaltres, amb el sistema educatiu, amb la societat en general. Volem aturar-nos uns segons i preguntar-nos: això és el millor que podem fer? I mentrestant, intentarem aprendre a educar cada dia una mica millor, continuarem passant nits d’insomni, salvant rebequeries, escalfant pizzes precuinades i, de tant en tant, cosint disfresses de pastor de matinada. Perquè l’ofici d’educar inclou moltes d’aquestes coses, però també inclou moltes d’altres meravelloses i impagables, que fan que l’ofici d’educar, sigui un ofici apassionant. Benvinguts, aquest primer dijous, al racó de reflexió dels adults, benvinguts, al Racó de Pensar.
Ir a descargar